De ballar amb el caos, sovint quedo reduïda al res,
perduda en un mar de pretensions inconformistes que s’emmascaren sota el
pretext d’idealisme revolucionari. Oblido la funció dels prefixes i em crec el
meu paper de pseudofilòsofa i, demostrant ser una noia (que no una dona)
de recursos, em cobreixo les ferides tot simulant una capa amb els llençols d’un
llit desfet setmanes ençà. Aleshores, convertida en una justiciera d’ulls
rodons infantils, surto a pacificar el món, intentant arribar a la llibertat
tenint en compte la moral (judeocristiana). Resultat? Una ànima vegetariana
dins d’un cos (auto)canibalista.
Aquesta és una de les coses absurdes que al meu sentit
del tumor li encantarien, de fet, li encanta. A vegades l’he vist amagat entre esbarzers
observant el llarg procés de preparació de la processó cap al lliure albir, quan la porta de
la gàbia està ben oberta. Maleïda miopia.
Vitalista i narcisista, s’autoanomena la destrucció. I
somric, des del cor.
(La gran) Francesca Woodman, SELF-PORTRAIT, PROVIDENCE (NUDE WITH GLASS)
Weg,
weg zur Freiheit
No hay comentarios:
Publicar un comentario